Es va posar llavors a observar al seu voltant. La crescuda sobtada implicava tota classe de coses: branques d’arbres, i fins i tot troncs d’arbres sobre els quals s’havien refugiat petits animals sorpresos quan dormien.
Sobtadament el Petit Cabirol va veure un gran tronc d’arbre aixecar el cap i dirigir-se cap a ell. Amb horror va veure dos ulls malèvols obrir-se i mirar-lo. Era el vell rei dels Cocodrils!“Nyam Nyam!", va dir el rei dels Cocodrils; "quin bon esmorzar vaig a fer: no pot escapar-se’m! ”
Com que tenia bon humor, va entaular conversa. “Mira quin honor et faig, estimat meu. Vas a acabar la teva vida en el meu estómac reial! ” Obria una mandíbula enorme, amb unes dents espantoses; gairebé es podia veure el seu estómac de l’oberta que estava la seva boca!
El Petit Cabirol tremolava de por, però era molt valent i molt astut; va buscar una manera de guanyar temps.“T’agraeixo l’honor que vas a fer-me, oh gran rei, però és un menjar o una medicina el que necessites? Ja que, sóc un dolent menjar, però sóc la millor medicina del món. ”
El rei dels Cocodrils era molt vell. Tenia de vegades una mica de reuma i una medicina convenient no li aniria malament… “Necessito guarir-me; seràs la meva medicina! ” va dir.
“Atenció, va dir el cabirol - que reflexionava ràpidament: el rei li semblava molt ximple! - Una medicina no és un menjar, és necessari dosificar-la. Si m’empasses sencer, en comptes de guarir-te, em convertiré en un verí. És necessari que em divideixis i així també podràs guarir als teus súbdits”
El rei va quedar decebut; no li agradava haver de dividir-lo, però es va dir que això li valdria el reconeixement dels seus.“Bé, d’acord! va dir.” Quants sou? ” va demanar el cabirol. El rei va reflexionar; no tenia molt bona memòria. “Crec que som 79, i amb mi, hem de fer 80, veritat? ” - “desgraciadament, gran rei, no és suficient. és necessari que estigui dividit en 150 trossos, ni un més ni un menys!…” menja-te’l de seguida! ” va dir un gran cocodril que s’havia acostat. ” Oh rei, els teus súbdits et donen ordres, ara? ”
El vell rei, que es preparava per a menjar al cabirol, va romandre quiet. “Segurament vol veure’t morir enverinat, mentre que tu vigiles per la seva salut. ” Afalagat el rei dels Cocodrils, va demanar que s’anés a buscar a altres cocodrils per a participar en la divisió. Quants? És difícil contar, sobretot quan solament es té la pràctica de pensar en si mateix. 80, això estava segur. Quants cocodrils eren necessaris per a fer 150? Potser 10, potser 20… Cada vegada que afegia un, veia el seu tros de cabirol estrènyer-se… “són necessaris 70 més” va dir el cabirol.
Va anar a buscar els que li faltaven; l’aigua s’havia tornat molt verda, de tants cocodrils que hi havia al voltant de la roca.
Necessitem calma i disciplina, va dir el cabirol. Vaig a contar-los tots per a estar segur que no falta cap. Poseu-vos en fila els uns darrere dels altres. Quan us hagi contat, el vostre rei farà la partició i us convertireu en més forts i més immortals. ”
